 |
 |
La casa
Cal Perelló s'alça al bell mig del poble de l'Ametlla de Segarra, és una de les edificacions més antigues del lloc, a mig camí entre la torre de guaita (segle XI) i l'església romànica de Sant Pere (segle XII).
Pels capbreus de l'època que s'han conservat sabem que el 1475 la casa era propietat d'en Pere Alòs, fins que el 1536 va ser adquirida en subhasta per Antoni Perelló, els descendents del qual en van ser propietaris ininterrompudament durant més de quatre-cents anys.
|
Diverses branques més o menys emparentades dels Perelló habitaven a la Segarra el segle XIV, entre les quals destacaven una família de notaris establerts a Cervera. Una d'aquestes branques va establir-se a l'Ametlla
durant el segle XV, a cavall de la repoblació que es va dur
a terme després de les epidèmies de pesta, el terratrèmol
de 1425 i, sobretot, la guerra contra Joan II. |
|
Els hereus Perelló de l'Ametlla van residir-hi fins a la primera meitat del segle XVII, data en què van establir-se al carrer Major de Tàrrega, on van fundar una altra casa pairal coneguda pel mateix nom i que és la seu actual del Museu Comarcal de l'Urgell. Després d'adquirir la Baronia de Renau el 1685 i emparentar per via de matrimoni amb el llinatge dels Roger de Llúria, els Perelló van ser nobles de Catalunya. A principi del XIX, la família es va establir a Barcelona, tot i conservar les dues cases pairals de l'Ametlla i de Tàrrega.
Partint de l'edificació original dels segles XIV-XV, la casa ha viscut diverses ampliacions al llarg del segles. La primera, a mitjan segle XV, quan va ser adquirida per Antoni Perelló. La segona, cap al 1635, en què Francesc Perelló va manar edificar una ala orientada a nord-est. I la tercera, a final del segle XIX, quan les dependències antigues ja estaven ocupades pels masovers, per tal d'allotjar els propietaris residents a Barcelona durant les seves estades a l'Ametlla.
Actualment la casa és propietat de David Sandoval, que hi resideix de forma permanent.
