El llinatge Perelló de l’Ametlla
...........................................................................
Any 1497
¿Bernat Perelló?
Apareix al fogatge com a batlle de l'Ametlla i novament el 1507.
Any 1507
¿Antoni Perelló?
Apareix en un document de 1507, juntament amb Bernat (son pare, potser),
Joan (son germà, potser) i Joan (menor de dies).
Any 1536
Antoni Perelló
Capbreva el 1536. No he trobat aquest document encara.
Lloctinent del batlle el 1538 i el 1545 (Llibre de Batllia de l'Ametlla,
AGP, 68)
Prohome el 1553 (AGP, 112)
Cap de foc el 1553 (Fogatge)
Any 1574
Antoni Perelló
Fill d'Antoni i Margarida Bramon, a qui esmenta en el capbreu de 1574.
És jurat el 1577.
Any 1597
Pau Perelló
Fill d'Antoni, a qui esmenta en el capbreu de 1597.
Any 1600
Sebastià Perelló
Fill de Pau, esmentat pel seu fill Francesc al capbreu de 1625. Sembla
que no va arribar a capbrevar.
Any 1625
Francesc Perelló
Fill de Sebastià, a qui esmenta en el capbreu de 1625, i nét
de Pau.
Resident a l'Ametlla, n'és batlle el 1627.
Té un germà, Ramon, rector de l'Ametlla, el qual li fa donació
d'una peça de terra el 1637.
(AHCC, Jeroni Miró, Capbreu de l'Ametlla, 1625).
¿Any 1650?
Pere Perelló
Elisabet Perelló, vídua de Pere Perelló (fill de
Francesc) i mare de Francesc, capbreva el 1655.
Any 1676
Francesc Perelló
"Lo Magnifich Cavaller Francesc Perelló, ciutadà honrat
de Barcelona", capbreva el 1676.
Resident a Tàrrega el 1680.
Adquireix en subhasta la Baronia de Renau el 1685.
Casat amb Raimunda Roger de Llúria, llinatge noble establert a
la Prenyanosa.
Fa donació dels seus bens a l'Ametlla a Mariano Terés, notari
i/o prevere de Tàrrega, davant del notari Antoni Lloses. No sabem
per què.
Fa donació de la baronia de Renau a la seva dona.
¿Any 1700?
Raimunda de Perelló i Roger de Llúria
Esposa de Francesc, rep els seus béns de l'Ametlla per renuncia
de Mariano Terés, davant del notari de Tàrrega Antoni Lloses,
i en fa donació a Francesc Magí de Perelló, davant
del mateix notari el 1703 (AGP).
Després de la mort de Francesc es propietaria de la baronia de
Renau, es torna a casar amb Joan de Pinós i Rocabertí, a
qui deixa la baronia de Renau en testament el 1717.
Any 1705
Francesc Magí de Perelló
Resident a l'Ametlla, casat amb una dona de cognom Andreu.
El 1705 capbreva a l'Ametlla (AGP, 84).
El 1723 nomena procurador seu l'escrivent de Tàrrega Francesc Balaguer
davant el notari targarí Ramon Terés (AHCC, Ramon Terés,
Manual, 1723).
La primera inscripció registral de 1872 esmenta el testament de
Francesc Magí de Perelló atorgat el 1723 i publicat el 1734
en què nomenava el seu fill Geroni hereu universal. No he trobat
aquest document.
Any 1734
Geroni de Perelló i Andreu
Fill de Francesc Magí de Perelló, casat amb Teresa del Graner,
és l'últim hereu resident a l'Ametlla.
Segons la primera inscripció registral a Cervera, hauria heretat
del seu pare Magí en morir aquest el 1734.
La seva confessió es troba al capbreu de 1755, que inclou les dues
cases de l'Ametlla.
Fa testament el 1767, segons la confessió del seu fill al capbreu
de 1777.
Sembla que mor abans de 1774, data en què el seu fill i després
hereu Josep Antoni de Perelló es casa a Tàrrega amb Anna
de Sanou, perquè la dot d'aquesta és pagada a la seva esposa
Teresa i al seu fill.
Té quatre fills: Josep Anton (l'hereu, que es casa a Tàrrega),
Francesc (que viu a Barcelona i després serà hereu universal
de Josep Anton), Pau (monjo benedictí claustral) i Maria Torres
(que viu a Solsona).
Any 1774
Josep Anton de Perelló i del Graner
Fill de Geroni de Perelló, es casa amb Anna de Sanou a Tàrrega
el 24 d'abril de 1774
("Cal Perelló de Tàrrega, segons un inventari de
1808", Revista Urtx, Tàrrega).
Fan capítols matrimonials el 15 i el 25 d'abril de 1774, davant
el notari Marià Terés i Mateu, de Tàrrega.
L'any 1794 Rafael d'Amat, el Baró de Maldà fa una visita
a la casa seva del carrer Major de Tàrrega (Viatge a Maldà
i anada a Montserrat, PAM, 1986, pàg. 67).
Té propietats, a més de Tàrrega, l'Ametlla, Montoliu,
Montornès, Mas de Bondia i Vallfogona, a Solsona i Berga (potser
heretades de la seva mare, originària de Berga (Nobiliari Targarí
de Lluís Sarret, 1931).
El 1777 està domiciliat a Solsona, segons un llevador de rendes
(AGP, 112).
Fa testament a favor de la seva esposa i dels seus germans (AHCC,
Gaspar Cases, Manual).
Mor sense descendència el 17 de desembre de 1807 a Tàrrega.
Any 1807
Francesc de Perelló i del Graner
Fill de Geroni i germà de Josep Anton, casat probablement amb Teresa
de Zarza.
Resident a Barcelona, on mor probablement el 1825 o 1826, data en què
el seu fill i hereu encarrega un inventari de les seves propietats.
Any 1826
Anton de Perelló i de Sarsa (o Sarza)
Fill de Francesc i nebot de Josep Anton, resident a Barcelona.
El 1826 encarrega un inventari de les propietats del seu pare al notari
d'Anglesola Josep Torrent (AHCC, Josep Torrent i Oliva, Manual).
El 1833 fa capítols matrimonials amb Concepció Llorens davant
el notari de Madrid Julián López (RPC).
Casat amb Concepció Llorens, van tenir tres fills: Enric, Anna
i Concepció (segons la primera inscripció RPC, 1872).
Any ¿
Enric de Perelló i de Llorens.
Fill d'Antoni de Perelló, mor impúber (segons la primera
inscripció registral a Cervera, 1872).
Any 1872
Concepció de Perelló i de Llorens (1838-1877)
Filla d'Anton, germana d'Enric, casada amb Josep Forns i Amigó,
metge.
Resident a Barcelona.
Titular de la primera inscripció al registre de Cervera del 1872.
Any 1877
Josep Forns i Amigó (1828-1896)
Espòs de Concepció de Perelló.
Any 1896
Sofia Forns de Perelló (¿-1914)
Filla de Josep Forns i Concepció de Perelló.
Resident a Barcelona
Any 1914
Narcís Alvarez-Cuevas Forns
Fill de Sofia Forns, casat amb Purificació Aliaga.
Any 1936
Felip Alvarez-Cuevas i Aliaga
Fill de Narcís Alvarez-Cuevas i Purificació Aliaga, resident
a Reus.
|