L’Ametlla de Segarra és un poblet de
30 habitants situat a l’altiplà de Comalats, al límit
de les comarques de la Segarra, la Conca de Barberà i l’Urgell.
Per la seva altitud (700 metres) és un gran observatori de la plana
segarrenca, la Noguera i el pla d’Urgell, així com del Prepirineu
i els cims més alts del Pirineu des de la Vall d’Aran fins
a la Cerdanya. La primera notícia documental de l’Ametlla
data del 1077, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I donà
la torre del castell, que encara avui es conserva, al senyor de Tarroja
Acard Miró.
L’Ametlla forma part de l’antiga comarca natural de
Comalats, un altiplà d’orografia molt accidentada,
una successió de turons i fondalades en què alternen
els conreus secaners de cereals (blat, ordi, civada, sègol,
colza), vinya, ametllers i oliveres amb boscos i bosquines d’alzina,
roure mediterrani i pi blanc.
Aquest tipus de vegetació comporta uns canvis
estacionals molt pronunciats de l’aspecte de la coberta vegetal,
que van del verd intens omnipresent primaveral fins al contrast
estiuenc dels conreus daurats i els verds boscans.
Des de l’Ametlla es poden recórrer diverses
rutes turístiques. La més propera, cap al sud, l’antiga
via romana de Barcelona a Lleida, travessa la Vall del riu Corb, visitant
les viles medievals de Vallfogona i Guimerà, i enllaçant
més endavant amb la ruta del Císter cap a Vallbona de les
Monges. Cap al nord, la Ruta dels Castells de la Segarra i la Noguera,
que comença a Cervera i permet visitar les millors fortificacions
de la Catalunya medieval, així com també el Camí
català de Sant Jaume que voreja el riu Ondara al seu pas per la
Segarra. Cap a l’oest, en direcció a Verdú, podeu
seguir la ruta del Canal d’Urgell des de Vilagrassa fins a l’estany
d’Ivars.