L'entorn

L’Ametlla de Segarra és un poblet mil.lenari de 20 habitants situat a l’altiplà de Comalats, al límit de les comarques de la Segarra, la Conca de Barberà i l’Urgell. Per la seva altitud (més de 700 metres) és un gran observatori de la Segarra, la Noguera i l'Urgell, així com del Prepirineu en general i els cims més pirinencs més alts des de l'Aneto fins al Canigó. La primera notícia documental de l’Ametlla data del 1077, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, un cop estabilitzada la frontera comtal amb Al-andalus, donà la torre del castell, que encara avui es conserva, a Acard Miró, senyor de Tarroja, perquè comencés a repoblar el lloc.

L’Ametlla forma part de l’antiga comarca natural dels Comalats, un altiplà avui dividit entre tres comarques i configurat per una successió de turons i fondalades en què alternen els conreus secaners de cereals (blat, ordi, civada, sègol, colza), vinya, ametllers i oliveres amb boscos i bosquines d’alzina, roure mediterrani i pi blanc. Aquest tipus de vegetació comporta uns canvis estacionals molt pronunciats de l’aspecte de la coberta vegetal, que van del verd intens omnipresent primaveral fins al contrast estiuenc dels conreus daurats i els verds boscans.

Des de l’Ametlla es poden recórrer diverses rutes històriques. La més propera, al sud, és l’antiga via romana de Barcelona a Lleida que travessa la vall del riu Corb, a cavall de les viles medievals de Vallfogona, Guimerà i Ciutadilla, enllaçant més endavant amb la ruta del Císter a Vallbona de les Monges. Al nord-oest, la ruta dels pobles templers a l'entorn del riu Cercavins inclou Granyena, Montornès, Masdebondia i Verdú. Al nord de Cervera, la ruta dels Castells de la Segarra i la Noguera permet visitar algunes de les millors fortificacions de la Catalunya medieval, així com també el Camí català de Sant Jaume que voreja el riu Ondara al seu pas per la Segarra. A l'est, l'alta vall del Corb i Santa Coloma de Queralt donen pas als pobles medievals fronterers regats pel riu Gaià.